CSS

Introducció

Els Cascading Style Sheets (CSS) són la forma de donar format a les dades d'un document.

Les possibilitats de format de CSS es poden dividir en 3 àrees:

Fonts i colors: format del contingut
Distàncies i marcs
Layout: modificar la posició dels elements de la pàgina web

Abans que es generalitzés l'ús dels CSS, s'utilitzaven etiquetes especials per modificar l'aspecte dels elements d'una pàgina.

<body>
  <h1><font color="red" face="Arial" size="5">Titular de la pàgina</font></h1>
  <p><font color="gray" face="Verdana" size="2">Un paràgraf de text.</font></p>
  <p><font color="gray" face="Verdana" size="2">Un altre paràgraf de text.</font></p>
</body>

En els sites amb moltes pàgines, els canvis de formats de eren molt laboriosos.

Calia anar element per element, a cada pàgina!!

Avantatges del CSS

Permet separar el contingut de la seva presentació.
Permet definir les regles de presentació d'un document a partir de les etiquetes que conté.
Permet aplicar les regles de presentació a múltiples pàgines.

Versions

CSS 1 (1996)
CSS 2 (1998)
CSS 2.1 es finalitza al 2011.
CSS 3 (versió actual)

Utilització dels CSS

Per aplicar fulles d'estil CSS a HTML es pot fer a través de tres formes:

CSS integrades en un element HTML5
- Amb l'atribut style en etiquetes html.
CSS internes al document
- Amb una etiqueta <style>
CSS externes al document
- Amb un arxiu extern .css i utilitzant l'etiqueta <link>

CSS integrades en una etiqueta html

Permet especificar regles CSS d'una etiqueta HTML.

És la forma menys recomanada de fer-ho ja que complica la compartició.

Es col·loca dins d'una etiqueta de HTML amb l'atribut style

Exemple 1: Estil definit per una etiqueta

<p style="color:#990000">
   Això és un paràgraf de color vermell
</p> 
<p style="color:#000099">
   Això és un paràgraf de color blau
</p>

El resultat serà:

Exemple 2: Estil definit en petites parts d'una pàgina

Mitjançant l'etiqueta <span> i l'atribut style.

<p>
   Això és un paràgraf que té diverses paraules  
   <SPAN style="color:green">de color verd</SPAN>. fàcil, no?
</p>

El resultat serà:

Exemple 3: Estil definit en una part de la pàgina

Mitjançant l'etiqueta <div> i l'atribut style.

<div style="color:#000099; font-weight:bold">
    <h3>Aquestes etiquetes van en <i>blau i negreta</i></h3>
    <p>
        Seguim dins del DIV, encara funcionen els estils
    </p> 
</div>

El resultat serà:

CSS internes al document

Permet especificar regles CSS dins del document HTML.
Estil definit s'aplicarà a tota la pàgina HTML.
No és la forma més recomanada de fer-ho ja que complica la compartició.
Es defineixen dintre del <head>.
S'utilitza l'etiqueta <style> i </style>

<html>
<head>
   <title>Exemple d'estils en una pàgina</title>
   <style>
       h1 {
          text-decoration: underline;
          text-align:center
        }
        p {
          font-Family:arial,verdana; 
          color: white; 
          background-color: black
        }
        body {
          color:black;
          background-color: #cccccc; 
          text-indent:1cm
        }
    </style>
</head> 
<body>
   <h1>Pàgina amb estils</h1>
   Benvinguts
   <p>n-èssim exemple sense massa importància en el contingut</p>
</body>
</html>

El resultat serà:

CSS Externes

Estil definit per tot un lloc web.
Es crea un arxiu a part on guardem tota la informació d'estils de la pàgina.

És el millor sistema. És reaprofitable per totes les pàgines del lloc web.

Exemple de document CSS:

p  {
 font-size : 12pt;
 font-family : arial,helvetica;
 font-weight : normal;
} 
h1  {
 font-size : 36pt;
 font-family : verdana, arial;
 text-decoration : underline;
 text-align : center;
 background-color : Teal;
}
td  {
 font-size : 10pt;
 font-family : verdana, arial;
 text-align : center;
 background-color : 666666;
}
body  {
 background-color : #006600;
 font-family : arial;
 color : White;
}

Associar full d'estils CSS a una pàgina HTML

Un cop tenim creat l'arxiu CSS, l'hem d'enllaçar amb les diferents pàgines que tenim, mitjançant l'etiqueta <link>

<head>
   <link rel="stylesheet" href="estil.css">
</head>

rel="stylesheet": indica que l'enllaç és una fulla d'estils.
href="estil.css": indica el nom del fitxer CSS dels estils.

Regles CSS

Les regles CSS defineixen de quina forma es representaran les diferents etiquetes HTML de la pàgina.

Si volem especificar més d'una propietat en una regla CSS:

Es posen una darrere l'altra dins dels claudàtors.
Separades amb un punt i coma ( ; )

Exemple:

h1 {       
    font-size: 10pt; 
    text-decoration: underline; 
    color: black; 
    font-family:arial;
    background-color:#00FF00; 
}

Regles d'ús

Cascada

La "C" de CSS vol dir "Cascading".

És possible tenir varies definicions d'estil (externes, internes i integrades en etiqueta).

En cas que hi hagi un conflicte entre els estils definits s'aplica la següent prioritat:

De menor a major prioritat:

1er. Estils predeterminats del navegador.
2on. Fulles d'estil externes (en un arxiu CSS separat).
3er. Fulles d'estil internes (en el <head>).
4rt. Estils integrats en etiquetes HTML.

Per exemple:

<html>
<head>
    <style>
        h1 {
            color: blue;
        }
    </style>
</head>
<body>
    <h1 style="color:red">Títol</h1>
</body>
</html>

De quin color es veurà el text del títol, vermell o blau?

Selectors repetits

Si repetim una etiqueta en el mateix nivell i s'hi repeteix alguna propietat, el darrer valor és el vàlid.

h1 { 
    font-family:arial;
    color: blue;
}

h1 { color:red; }

El contingut de les etiquetes h1 es pintarà de color vermell perquè és la última definició que s'ha trobat

Herència

Els estils CSS s'hereden d'una etiqueta a un altre.

Exemple:

body { font-family:arial;
       color:#FF0000;
       background-color:#00FF00; }

h2 { font-style: italic; }

Definim l'estil del <body> i per tant les etiquetes de dins tenen el mateix estil.

h2 a més de les característiques anteriors estarà en cursiva.

Comentaris

CSS permet incloure comentaris entre les seves regles.

Els navegadors ignoraran aquests comentaris.
S'indiquen mitjançant els caràcters /* i */

Exemple:

/* Això és un comentari en CSS */

Alerta! El comentaris s'envien al navegador juntament amb la resta d'estils, per tant no es poden incloure dades confidencials.

Propietats CSS

CSS defineix moltes propietats i a cada versió n'afegeixen més

Les propietats poden ser agrupades en quatre grans grups:

Propietats de tipus de lletres
Propietats de text
Propietats de fons de pantalla
Propietats de caixes

Tipus de lletra

Text

Fons de pantalla

Unitats

En CSS podem fer servir molts tipus d'unitats.

Es poden definir atributs amb els següents formats:

Valors absoluts:

px Pixels
cm Centimetres
in Polzades
pt Punts (72 punts = 1 polzada)

Valors relatius:

% Percentatges
em (alçada "M")
ex (alçada "x")

Exemples:

width: 744px; 
margin-left: 1.25em; 
left: 34%; 
font-size: 12pt; 
margin-top: 1.25in; 
margin-bottom: 1.5cm;

Selectors

Els selectors defineixen quin és l'element de la pàgina que modifiquem des del CSS.

Disposem de diversos tipus de selectors:

Selectors de tipus o etiqueta HTML
Selectors de classe
Selectors ID
Selectors descendents
Selectors pseudoclasse: links
Selectors pseudoelements
Selector universal (*)

Selectors de tipus o etiqueta

Seleccionen els elements de la pàgina a partir de la seva etiqueta HTML

HTML

<body>
    <h1> Títol 1 </h1>
    <h2> Títol 2 </h2>
</body>

CSS

h1 { color: red; }
h2 { color: blue; }

Visualització:

Títol 1

Títol 2

Selectors de classe (.)

Els selectors de classe seleccionen totes les etiquetes que tinguin el mateix atribut class.

Serveixen per declarar estils que s'utilitzaran varies vegades.

HTML

<body>
  <p class="destacat">Primer paràgraf</p>
  <p>Segon paràgraf</p>
</body>

Definim una classe donant-li un nom que podreu utilitzar en qualsevol altra etiqueta.

CSS

.destacat { color: red; }

Visualització:

Primer paràgraf

Segon paràgraf

Només els paràgrafs de classe destacat es mostraran de color vermell.

Varies etiquetes de la pàgina poden utilitzar el mateix valor en l'atribut class.

Selectors ID (#)

Els selectors ID seleccionen qualsevol etiqueta que tingui l'identificador especificat en l'atribut id.

Serveixen per declarar estils que s'utilitzaran UNA SOLA vegada.

<body>
  <p>Olot</p>
  <p id="comarca">Garrotxa</p>
</body>

Definim una classe donant-li un nom que podreu utilitzar en qualsevol altra etiqueta.

CSS

#comarca { color: red; }

Visualització:

Olot

Garrotxa

El mateix valor en l'atribut id NO es pot repetir en dos etiquetes de la pàgina.

Selectors descendents

Selecciona les etiquetes que es trobin dins (descendents) de una altra d'etiqueta.

HTML

<body>
     <p>
         Consulteu la pàgina del <a href="www.w3.org">W3C</a>
     </p>
</body>

CSS

p a { color: red; }

Només els enllaços que siguin descendents d'un element p seran de color vermell.

Visualització:

Grups de selectors

Permeten assignar el mateix estil a diversos selectors.

Són en realitat selectors, sinó una manera abreujada de definir estils.

h1, h2, p {
    font-family: Trebuchet MS;
    color: olive;
    margin-left: 30px; 
}

Selectors pseudoclasse: enllaços

CSS permet aplicar diferents estils al mateix enllaç en funció del seu estat.

:link: Enllaços que encara no han sigut visitats
:visited: Enllaços que ja han sigut visitats
:hover: Enllaç que té el punter de ratolí a sobre
:active: Enllaç que està prement l'usuari

a:hover { 
      text-decoration: none;
      background-color: red;
      color: #FFF; 
}

Selectors pseudoelements

S'afegeixen a un selector per definir l'estil d'una part de l'element.

::first-letter: Selecciona la primera lletra
::first-line: Selecciona la primera línia
::selection: Selecciona allò que l'usuari ha seleccionat amb el ratolí.

HTML

<body>
  <p>Primer paràgraf</p>
  <p>Segon paràgraf</p>
</body>

CSS

p::first-letter { font-size: 200%; }

Visualització:

Primer paràgraf

Segon paràgraf

CSS 3 afegeix molts més pseudoelements.

El selector universal (*)

Selecciona totes les etiquetes del document.

HTML

<body>
    <h1> Títol principal </h1>
    <p>Primer paràgraf </p>
    <p>Segon paràgraf </p>
</body>

CSS

* {
    color: red;
}

Visualització:

Títol principal

Primer paràgraf

Segon paràgraf

Selectors jeràrquics (germans i fills)

Fill (A > B): Selecciona qualsevol element B que és fill directe de A.

div > p {
    color= #00FF00; 
}

Germà (A + B): Selecciona qualsevol element B precedit immediatament d'un element A.

h1+p { 
    color=#00FF00; 
}

Model de caixes (Box Model)

Quan es visualitza qualsevol cosa amb CSS és tractada com si estes dins d'una caixa rectangular

Cada caixa té quatre components:

L'ordre de visualització des del punt de vista de l'usuari és:

Amplada i alçada

Els atributs width i height permeten definir la mida de la caixa.

table { 
    width: 300px; 
    height:100px; 
}

La dimensió total de l'element pot ser més gran si té margin i/o border.

Margin i padding

Per defecte els valors de margin, padding i border estan a zero.

Podem canviar-ne els valors amb les propietats:

Margin: margin, margin-left, margin-right, margin-top, margin-bottom
Padding: padding, padding-left, padding-right, padding-top, padding-bottom
```
  h1 { 
      margin: 3px; 
      padding-left:4px; 
  }
```

Border

Amb el border hi ha moltes més possibilitats:

border-style: pot ser none, solid, dashet, dotted, double, groove, ridge, inset,outset
border-width: especifiquem l'amplada.
- El més corrent és fer-ho amb pixels (Per exemple: 10px)
border-color: el color que tindrà.
- Pot ser amb el nom en anglès, amb la funció rgb() o en hexadecimal
border: tot de cop especificant un rere l'altre amplada, estil i color.

p { border-color:#000000; border-style:solid; }

p { border: 2px solid #000000; }

Propietat box-sizing

Des dels inicis del CSS, el box model (model de caixa) ha funcionat així:

width real visible d’un element de caixa = width + padding + border + margin height real visible d’un element de caixa = height + padding + border + margin

La gent s’ha adonant que que les matemàtiques no són divertides, de manera que s'ha creat una nova propietat CSS3 anomenada box-sizing.

Quan s'estableix box-sizing: border-box; sobre un element, el padding i el border d'aquest element ja no fa augmentar la seva amplada ni alçada total.

* { box-sizing: border-box; }

Aquesta regla assegura que tots els elements sempre estan dimensionats d'una manera més intuïtiva.

div {
    box-sizing: border-box;
    width: 200px;
    padding: 20px;
    border: 1px solid #DDD;
}

Elements de bloc i en línia

Les caixes es poden comportar de formes diferents en respecte a les altres.

El més corrent són dos comportaments:

block:
- Són posicionats verticalment.
- Blocs de contingut que ocupen tot l'espai d'una línia. Fa que la caixa defineixi un salt de línia rere seu.
inline:
- Són posicionats horitzontalment.
- Les altres caixes permeten que les altres es posin al seu costat.

El primer element és un paràgraf que ocupa tota la línia perquè és un element de block.
El segon element és un enllaç que ocupa només l'espai necessari pel seu contingut ja que és un element inline.

inline-block

Els elements inline no poden tenir amplada.

Per això s'han definit els inline-block.

Són elements inline que es comporten com un block:

Amagar contingut

Una caixa serà invisible si se li aplica la propietat visibility:hidden;

Es reserva l'espai que ocupava l'etiqueta i queda buit.

Eliminar contingut

Perquè una etiqueta no es representi es fa servir display:none;

L'espai que ocupava l'etiqueta queda lliure i és ocupat pels altres elements.

Posicionament (Layout)

CSS permet modificar el posicionament en el que es mostra cada caixa.

Les tècniques de posicionament han anat variant amb el temps. Van passar de frames, a tables, a divs (amb diferents tipus de posicionament) fins arribar el Flexbox i Grid.

El posicionament tipus de posicionament clàssics són:

Posicionament Estàtic o Normal
Posicionament Relatiu
Posicionament Flotant
Posicionament Absolut

S'utiliza la propietat position

position: static | relative | absolute | fixed

Posicionament Normal

Es tracta del funcionament per defecte.

Les caixes apareixen una rere l'altra i de dalt a baix.

Només es té en compte si l'element és en bloc o en línia.

Posicionament Relatiu

Consisteix en posicionar la caixa segons el posicionament normal i llavors desplaçar-la respecte de la seva posició original.

Canviar la posició relativa pot fer que el contingut de dues caixes quedi superposat.
Es marca la posició original de l'element com a protegida (la resta de caixes es pensen que encara hi és).

El desplaçament de la caixa es controla amb les propietats top, right, bottom i left.

top, right, bottom i left es calculen respecte la posició original de la caixa.

.box1 {
    position: relative;
    top: 25px;
    right: 25px;
}

top:25px;: es desplaça 25 píxels des de dalt de la posició normal de la caixa (es desplaça cap a baix).
right:25px;: es desplaça 25 píxels de la dreta de la posició original (es desplaça cap a l'esquerra).

Posicionament Absolut

Es pot posicionar una caixa en un lloc concret fent servir position:absolute;

.box1 {
    position: absolute;
    top: 25px;
    right: 80px;
}

Treu l'element del fluxe normal.
L'element s'eleva i tots els altres elements es comporten com si no hi fos.
- La resta del contingut no quedarà al voltant sinó que pot quedar per sota.
El posicionament absolut d'un element fa referència al seu contenidor.
- És a dir que top, right, bottom o left depenen del seu contenidor.
- Si no hi ha cap element contenidor, els valos faran referència a l'element més alt de l'estructura HTML (el body).

Posicionament fixed

Un cas especial de posicionament absolut és el posicionament fix.

Ens fixa una caixa en la pantalla de manera que no es mourà encara que es mogui la pàgina amunt o avall.

.box1{ 
    position:fixed; 
    right:0px; 
    top:0px; 
}

Posicionament Flotant

Podem definir una caixa flotant que deixa que les altres caixes es posin al seu voltant amb la propietat float.

La caixa que hem definit float:right; es posa primer, al més a la dreta o esquerra possible, i les altres es posen al seu voltant sense sobreesciure-la.

La propietat clear permet anul·lar el comportament per introduït per la propietat float.

clear: left; anul·la els elements floants a l'esquerra.

El paràmetre clear pot tenir diferents valors:

Posicionament Flexbox

El 2009 el W3C comença a treballar en la especificació de Flexbox.

Flexbox ve a solucionar un dels majors mals de caps dels dissenyadors de pàgines web: com era crear pàgines responsive que funcionin en l'àmplia varietat de dispositius.

Flexbox es crea un nou model de caixa, la caixa flexible o FlexBox amb

display: flex

Què ens permet controlar?

La orientació dels elements.
La distribució de l’espai que ocupen els elements, inclòs si les seves mides són desconegudes o dinàmiques.
L’ordre dels elements.
L’espai entremig dels elements.

Propietats per la caixa pare (Flex container)

Propietat display

.container {
    display: flex;
}

La declaració display: flex; defineix:

Un Flex container (contenidor flexible) : element pare que conté elements flexibles.
Converteix de forma automàtica als seus fills directes a Flex items (elements flexibles).

Un Flex container té dos eixos:

Un Main axis (Eix principal): és l’eix que estableix la direcció en la qual es posicionen els elements flexibles.
- En l’exemple es tracta d’un flex container row ja que es posicionen de forma horitzontal.
I un Cross axis (Eix transversal), perpendicular a l'Eix principal.

Els elements es col·locaran seguint la direcció del Main axis o bé Cross axis:

main-start | main-end
cross-start | cross-end

Propietat flex-direction

La propietat flex-direction especifica la direcció respecte l’eix principal en la qual es posicionen els elements flexibles.

.container {
  flex-direction: row | row-reverse | column | column-reverse;
}

El valors acceptats són:

row (default): de dreta a esquerra
row-reverse: d’esquerra a dreta
column: de dalt a baix
column-reverse: de baix a dalt

Propietat flex-wrap

Per defecte els elements flexibles es situen tots en una única fila.

La propietat flex-wrap permet especificar que els elements flexibles es col·loquin en varies files i la direcció d’aquestes files.

.container {
  flex-wrap: nowrap | wrap | wrap-reverse;
}

Els valors acceptats són:

nowrap (default): el contenidor té un única línia.
wrap: el contenidor té múltiples línies
wrap-reverse: el contenidor té múltiples línies que es col·loquen en ordre invers

propietat flex-flox

La propietat flex-flow és un forma abreviada de les propietats flex-direccion i flex-wrap.

flex-direccion: column;
flex-wrap: wrap;

Equival a:

.container {
  flex-flow: column wrap;
}

Propietat justify-content

Defeneix l'alineament dels elements respecte l'eix principal (Main Axis).

Si hi ha espai extra dins d'un contenidor flexible la propietat justify-content defineix com s'usa aquest espai que sobra.

.container {
  justify-content: flex-start | flex-end | center | space-between | space-around | space-evenly | start | end | left | right ... + safe | unsafe;
}

Les opcions són:

flex-start: es distribueixen tots enganxats a l'inici del flex-direction.
flex-end: es distribueixen tots enganxats al final del flex-direction.
center: es distribueixen tots alineats al centre.
space-between: es distribueixen ocupant tot l'espai disponible, amb separacions iguals entre ells, però sense deixar espai a l'inici i al final.
space-around: es distribueixen ocupant tot l'espai disponible, amb separacions iguals entre ells, deixant espai a l'inici i al final.
space-evenly: es distribueixen ocupant tot l'espai disponible, amb separacions iguals entre ells i al l'inici i final.

Propietat align-items

Defeneix l'alineament dels elements respecte l'eix transversal (Cross Axis).

.container {
  align-items: stretch | flex-start | flex-end | center | baseline | first baseline | last baseline | start | end | self-start | self-end + ... safe | unsafe;
}

El valors acceptats són:

flex-start
flex-end
center
strech (default)
baseline

Propietat per les caixes filles (Flex items)

Propietat order

Permet establir l'ordre en què apareixen els components dins d'una caixa flexible.

Per defecte apareixeran tal com apareixen en el codi HTML (equival a order: 0).

.item {
  order: 5; /* default is 0 */
}

Propietat flex-grow

Permet establir com creix un element flexible dins del contenidor en relació als altres quan hi ha espai disponible del contenidor a ocupar.

La propietat flex-grow especifica el factor de creixement. Per defecte és '0',

Propietat flex-shrink

Permet establir com decreix un element flexible dins del contenidor en relació als altres quan falta espai al contenidor.

La propietat flex-shrink especifica el factor de reducció. Per defecte és '1'.

Si posem el valor '0', l’element flexible no es reduirà.

Propietat flex-basis

Estableix la mida inicial de l'element abans de distribuir l'espai lliure d'acord amb les ràtios de flex-grow o flex-shrink.

Pren el mateix valor que la propietat width i quan s'omet, el seu valor és 'main-size' (anteriorment,'auto').

Propietat flex

Estableix com creix o decreix un element flexible dins del contenidor en relació als altres.

És un forma abreviada de les propietats flex-grow, flex-shrink i flex-basis.

flex: <'flex-grow'> || <'flex-shrink'> || <'flex-basis'>

El segon i tercer paràmetres (flex-shrink i flex-basis) són opcionals.

Es recomana utilitzar aquesta forma abreujada enlloc de les propietats individuals. La forma abreujada estableix els altres valors de forma intel·ligent.

Propietat align-self

Estableix l'alineament dels elements individuals sobreescrivint la propietat align-items.

El valors acceptats són:

auto
flex-start
flex-end
center
baseline
strech

Més informació

CSS-Tricks: A Complete Guide to Flexbox

Anem a practicar:

Resum visual de posicionaments

Inline vs block

Absolute

Fixed

Relatiu

Float

Z-index

Controla la profunditat de les capes

AnteriorHTML SiguienteXML

Última actualización hace 6 meses

¿Te fue útil?

CSS

Introducció

Els Cascading Style Sheets (CSS) són la forma de donar format a les dades d'un document.

Les possibilitats de format de CSS es poden dividir en 3 àrees:

Fonts i colors: format del contingut
Distàncies i marcs
Layout: modificar la posició dels elements de la pàgina web

Abans que es generalitzés l'ús dels CSS, s'utilitzaven etiquetes especials per modificar l'aspecte dels elements d'una pàgina.

<body>
  <h1><font color="red" face="Arial" size="5">Titular de la pàgina</font></h1>
  <p><font color="gray" face="Verdana" size="2">Un paràgraf de text.</font></p>
  <p><font color="gray" face="Verdana" size="2">Un altre paràgraf de text.</font></p>
</body>

En els sites amb moltes pàgines, els canvis de formats de eren molt laboriosos.

Calia anar element per element, a cada pàgina!!

Avantatges del CSS

Permet separar el contingut de la seva presentació.
Permet definir les regles de presentació d'un document a partir de les etiquetes que conté.
Permet aplicar les regles de presentació a múltiples pàgines.

Versions

CSS 1 (1996)
CSS 2 (1998)
CSS 2.1 es finalitza al 2011.
CSS 3 (versió actual)

Utilització dels CSS

Per aplicar fulles d'estil CSS a HTML es pot fer a través de tres formes:

CSS integrades en un element HTML5
- Amb l'atribut style en etiquetes html.
CSS internes al document
- Amb una etiqueta <style>
CSS externes al document
- Amb un arxiu extern .css i utilitzant l'etiqueta <link>

CSS integrades en una etiqueta html

Permet especificar regles CSS d'una etiqueta HTML.

És la forma menys recomanada de fer-ho ja que complica la compartició.

Es col·loca dins d'una etiqueta de HTML amb l'atribut style

Exemple 1: Estil definit per una etiqueta

<p style="color:#990000">
   Això és un paràgraf de color vermell
</p> 
<p style="color:#000099">
   Això és un paràgraf de color blau
</p>

El resultat serà:

Exemple 2: Estil definit en petites parts d'una pàgina

Mitjançant l'etiqueta <span> i l'atribut style.

<p>
   Això és un paràgraf que té diverses paraules  
   <SPAN style="color:green">de color verd</SPAN>. fàcil, no?
</p>

El resultat serà:

Exemple 3: Estil definit en una part de la pàgina

Mitjançant l'etiqueta <div> i l'atribut style.

<div style="color:#000099; font-weight:bold">
    <h3>Aquestes etiquetes van en <i>blau i negreta</i></h3>
    <p>
        Seguim dins del DIV, encara funcionen els estils
    </p> 
</div>

El resultat serà:

CSS internes al document

Permet especificar regles CSS dins del document HTML.
Estil definit s'aplicarà a tota la pàgina HTML.
No és la forma més recomanada de fer-ho ja que complica la compartició.
Es defineixen dintre del <head>.
S'utilitza l'etiqueta <style> i </style>

<html>
<head>
   <title>Exemple d'estils en una pàgina</title>
   <style>
       h1 {
          text-decoration: underline;
          text-align:center
        }
        p {
          font-Family:arial,verdana; 
          color: white; 
          background-color: black
        }
        body {
          color:black;
          background-color: #cccccc; 
          text-indent:1cm
        }
    </style>
</head> 
<body>
   <h1>Pàgina amb estils</h1>
   Benvinguts
   <p>n-èssim exemple sense massa importància en el contingut</p>
</body>
</html>

El resultat serà:

CSS Externes

Estil definit per tot un lloc web.
Es crea un arxiu a part on guardem tota la informació d'estils de la pàgina.

És el millor sistema. És reaprofitable per totes les pàgines del lloc web.

Exemple de document CSS:

p  {
 font-size : 12pt;
 font-family : arial,helvetica;
 font-weight : normal;
} 
h1  {
 font-size : 36pt;
 font-family : verdana, arial;
 text-decoration : underline;
 text-align : center;
 background-color : Teal;
}
td  {
 font-size : 10pt;
 font-family : verdana, arial;
 text-align : center;
 background-color : 666666;
}
body  {
 background-color : #006600;
 font-family : arial;
 color : White;
}

Associar full d'estils CSS a una pàgina HTML

Un cop tenim creat l'arxiu CSS, l'hem d'enllaçar amb les diferents pàgines que tenim, mitjançant l'etiqueta <link>

<head>
   <link rel="stylesheet" href="estil.css">
</head>

rel="stylesheet": indica que l'enllaç és una fulla d'estils.
href="estil.css": indica el nom del fitxer CSS dels estils.

Regles CSS

Les regles CSS defineixen de quina forma es representaran les diferents etiquetes HTML de la pàgina.

Si volem especificar més d'una propietat en una regla CSS:

Es posen una darrere l'altra dins dels claudàtors.
Separades amb un punt i coma ( ; )

Exemple:

h1 {       
    font-size: 10pt; 
    text-decoration: underline; 
    color: black; 
    font-family:arial;
    background-color:#00FF00; 
}

Regles d'ús

Cascada

La "C" de CSS vol dir "Cascading".

És possible tenir varies definicions d'estil (externes, internes i integrades en etiqueta).

En cas que hi hagi un conflicte entre els estils definits s'aplica la següent prioritat:

De menor a major prioritat:

1er. Estils predeterminats del navegador.
2on. Fulles d'estil externes (en un arxiu CSS separat).
3er. Fulles d'estil internes (en el <head>).
4rt. Estils integrats en etiquetes HTML.

Per exemple:

<html>
<head>
    <style>
        h1 {
            color: blue;
        }
    </style>
</head>
<body>
    <h1 style="color:red">Títol</h1>
</body>
</html>

De quin color es veurà el text del títol, vermell o blau?

Selectors repetits

Si repetim una etiqueta en el mateix nivell i s'hi repeteix alguna propietat, el darrer valor és el vàlid.

h1 { 
    font-family:arial;
    color: blue;
}

h1 { color:red; }

El contingut de les etiquetes h1 es pintarà de color vermell perquè és la última definició que s'ha trobat

Herència

Els estils CSS s'hereden d'una etiqueta a un altre.

Exemple:

body { font-family:arial;
       color:#FF0000;
       background-color:#00FF00; }

h2 { font-style: italic; }

Definim l'estil del <body> i per tant les etiquetes de dins tenen el mateix estil.

h2 a més de les característiques anteriors estarà en cursiva.

Comentaris

CSS permet incloure comentaris entre les seves regles.

Els navegadors ignoraran aquests comentaris.
S'indiquen mitjançant els caràcters /* i */

Exemple:

/* Això és un comentari en CSS */

Alerta! El comentaris s'envien al navegador juntament amb la resta d'estils, per tant no es poden incloure dades confidencials.

Propietats CSS

CSS defineix moltes propietats i a cada versió n'afegeixen més

Les propietats poden ser agrupades en quatre grans grups:

Propietats de tipus de lletres
Propietats de text
Propietats de fons de pantalla
Propietats de caixes

Tipus de lletra

Text

Fons de pantalla

Unitats

En CSS podem fer servir molts tipus d'unitats.

Es poden definir atributs amb els següents formats:

Valors absoluts:

px Pixels
cm Centimetres
in Polzades
pt Punts (72 punts = 1 polzada)

Valors relatius:

% Percentatges
em (alçada "M")
ex (alçada "x")

Exemples:

width: 744px; 
margin-left: 1.25em; 
left: 34%; 
font-size: 12pt; 
margin-top: 1.25in; 
margin-bottom: 1.5cm;

Més info a:

Selectors

Els selectors defineixen quin és l'element de la pàgina que modifiquem des del CSS.

Disposem de diversos tipus de selectors:

Selectors de tipus o etiqueta HTML
Selectors de classe
Selectors ID
Selectors descendents
Selectors pseudoclasse: links
Selectors pseudoelements
Selector universal (*)

Selectors de tipus o etiqueta

Seleccionen els elements de la pàgina a partir de la seva etiqueta HTML

HTML

<body>
    <h1> Títol 1 </h1>
    <h2> Títol 2 </h2>
</body>

CSS

h1 { color: red; }
h2 { color: blue; }

Visualització:

Títol 1

Títol 2

Selectors de classe (.)

Els selectors de classe seleccionen totes les etiquetes que tinguin el mateix atribut class.

Serveixen per declarar estils que s'utilitzaran varies vegades.

HTML

<body>
  <p class="destacat">Primer paràgraf</p>
  <p>Segon paràgraf</p>
</body>

Definim una classe donant-li un nom que podreu utilitzar en qualsevol altra etiqueta.

CSS

.destacat { color: red; }

Visualització:

Primer paràgraf

Segon paràgraf

Només els paràgrafs de classe destacat es mostraran de color vermell.

Varies etiquetes de la pàgina poden utilitzar el mateix valor en l'atribut class.

Selectors ID (#)

Els selectors ID seleccionen qualsevol etiqueta que tingui l'identificador especificat en l'atribut id.

Serveixen per declarar estils que s'utilitzaran UNA SOLA vegada.

<body>
  <p>Olot</p>
  <p id="comarca">Garrotxa</p>
</body>

Definim una classe donant-li un nom que podreu utilitzar en qualsevol altra etiqueta.

CSS

#comarca { color: red; }

Visualització:

Olot

Garrotxa

El mateix valor en l'atribut id NO es pot repetir en dos etiquetes de la pàgina.

Selectors descendents

Selecciona les etiquetes que es trobin dins (descendents) de una altra d'etiqueta.

HTML

<body>
     <p>
         Consulteu la pàgina del <a href="www.w3.org">W3C</a>
     </p>
</body>

CSS

p a { color: red; }

Només els enllaços que siguin descendents d'un element p seran de color vermell.

Visualització:

Consulteu la pàgina del

Grups de selectors

Permeten assignar el mateix estil a diversos selectors.

Són en realitat selectors, sinó una manera abreujada de definir estils.

h1, h2, p {
    font-family: Trebuchet MS;
    color: olive;
    margin-left: 30px; 
}

Selectors pseudoclasse: enllaços

CSS permet aplicar diferents estils al mateix enllaç en funció del seu estat.

:link: Enllaços que encara no han sigut visitats
:visited: Enllaços que ja han sigut visitats
:hover: Enllaç que té el punter de ratolí a sobre
:active: Enllaç que està prement l'usuari

a:hover { 
      text-decoration: none;
      background-color: red;
      color: #FFF; 
}

Selectors pseudoelements

S'afegeixen a un selector per definir l'estil d'una part de l'element.

::first-letter: Selecciona la primera lletra
::first-line: Selecciona la primera línia
::selection: Selecciona allò que l'usuari ha seleccionat amb el ratolí.

HTML

<body>
  <p>Primer paràgraf</p>
  <p>Segon paràgraf</p>
</body>

CSS

p::first-letter { font-size: 200%; }

Visualització:

Primer paràgraf

Segon paràgraf

CSS 3 afegeix molts més pseudoelements.

Més exemples a:

El selector universal (*)

Selecciona totes les etiquetes del document.

HTML

<body>
    <h1> Títol principal </h1>
    <p>Primer paràgraf </p>
    <p>Segon paràgraf </p>
</body>

CSS

* {
    color: red;
}

Visualització:

Títol principal

Primer paràgraf

Segon paràgraf

Selectors jeràrquics (germans i fills)

Fill (A > B): Selecciona qualsevol element B que és fill directe de A.

div > p {
    color= #00FF00; 
}

Germà (A + B): Selecciona qualsevol element B precedit immediatament d'un element A.

h1+p { 
    color=#00FF00; 
}

Model de caixes (Box Model)

Quan es visualitza qualsevol cosa amb CSS és tractada com si estes dins d'una caixa rectangular

Cada caixa té quatre components:

L'ordre de visualització des del punt de vista de l'usuari és:

Amplada i alçada

Els atributs width i height permeten definir la mida de la caixa.

table { 
    width: 300px; 
    height:100px; 
}

La dimensió total de l'element pot ser més gran si té margin i/o border.

Margin i padding

Per defecte els valors de margin, padding i border estan a zero.

Podem canviar-ne els valors amb les propietats:

Margin: margin, margin-left, margin-right, margin-top, margin-bottom
Padding: padding, padding-left, padding-right, padding-top, padding-bottom
```
  h1 { 
      margin: 3px; 
      padding-left:4px; 
  }
```

Border

Amb el border hi ha moltes més possibilitats:

border-style: pot ser none, solid, dashet, dotted, double, groove, ridge, inset,outset
border-width: especifiquem l'amplada.
- El més corrent és fer-ho amb pixels (Per exemple: 10px)
border-color: el color que tindrà.
- Pot ser amb el nom en anglès, amb la funció rgb() o en hexadecimal
border: tot de cop especificant un rere l'altre amplada, estil i color.

p { border-color:#000000; border-style:solid; }

p { border: 2px solid #000000; }

Propietat box-sizing

Des dels inicis del CSS, el box model (model de caixa) ha funcionat així:

width real visible d’un element de caixa = width + padding + border + margin height real visible d’un element de caixa = height + padding + border + margin

La gent s’ha adonant que que les matemàtiques no són divertides, de manera que s'ha creat una nova propietat CSS3 anomenada box-sizing.

Quan s'estableix box-sizing: border-box; sobre un element, el padding i el border d'aquest element ja no fa augmentar la seva amplada ni alçada total.

* { box-sizing: border-box; }

Aquesta regla assegura que tots els elements sempre estan dimensionats d'una manera més intuïtiva.

div {
    box-sizing: border-box;
    width: 200px;
    padding: 20px;
    border: 1px solid #DDD;
}

Elements de bloc i en línia

Les caixes es poden comportar de formes diferents en respecte a les altres.

El més corrent són dos comportaments:

block:
- Són posicionats verticalment.
- Blocs de contingut que ocupen tot l'espai d'una línia. Fa que la caixa defineixi un salt de línia rere seu.
inline:
- Són posicionats horitzontalment.
- Les altres caixes permeten que les altres es posin al seu costat.

El primer element és un paràgraf que ocupa tota la línia perquè és un element de block.
El segon element és un enllaç que ocupa només l'espai necessari pel seu contingut ja que és un element inline.

inline-block

Els elements inline no poden tenir amplada.

Per això s'han definit els inline-block.

Són elements inline que es comporten com un block:

Amagar contingut

Una caixa serà invisible si se li aplica la propietat visibility:hidden;

Es reserva l'espai que ocupava l'etiqueta i queda buit.

Eliminar contingut

Perquè una etiqueta no es representi es fa servir display:none;

L'espai que ocupava l'etiqueta queda lliure i és ocupat pels altres elements.

Posicionament (Layout)

CSS permet modificar el posicionament en el que es mostra cada caixa.

Les tècniques de posicionament han anat variant amb el temps. Van passar de frames, a tables, a divs (amb diferents tipus de posicionament) fins arribar el Flexbox i Grid.

El posicionament tipus de posicionament clàssics són:

Posicionament Estàtic o Normal
Posicionament Relatiu
Posicionament Flotant
Posicionament Absolut

S'utiliza la propietat position

position: static | relative | absolute | fixed

Posicionament Normal

Es tracta del funcionament per defecte.

Les caixes apareixen una rere l'altra i de dalt a baix.

Només es té en compte si l'element és en bloc o en línia.

Posicionament Relatiu

Consisteix en posicionar la caixa segons el posicionament normal i llavors desplaçar-la respecte de la seva posició original.

Canviar la posició relativa pot fer que el contingut de dues caixes quedi superposat.
Es marca la posició original de l'element com a protegida (la resta de caixes es pensen que encara hi és).

El desplaçament de la caixa es controla amb les propietats top, right, bottom i left.

top, right, bottom i left es calculen respecte la posició original de la caixa.

.box1 {
    position: relative;
    top: 25px;
    right: 25px;
}

top:25px;: es desplaça 25 píxels des de dalt de la posició normal de la caixa (es desplaça cap a baix).
right:25px;: es desplaça 25 píxels de la dreta de la posició original (es desplaça cap a l'esquerra).

Posicionament Absolut

Es pot posicionar una caixa en un lloc concret fent servir position:absolute;

.box1 {
    position: absolute;
    top: 25px;
    right: 80px;
}

Treu l'element del fluxe normal.
L'element s'eleva i tots els altres elements es comporten com si no hi fos.
- La resta del contingut no quedarà al voltant sinó que pot quedar per sota.
El posicionament absolut d'un element fa referència al seu contenidor.
- És a dir que top, right, bottom o left depenen del seu contenidor.
- Si no hi ha cap element contenidor, els valos faran referència a l'element més alt de l'estructura HTML (el body).

Posicionament fixed

Un cas especial de posicionament absolut és el posicionament fix.

Ens fixa una caixa en la pantalla de manera que no es mourà encara que es mogui la pàgina amunt o avall.

.box1{ 
    position:fixed; 
    right:0px; 
    top:0px; 
}

Posicionament Flotant

Podem definir una caixa flotant que deixa que les altres caixes es posin al seu voltant amb la propietat float.

La caixa que hem definit float:right; es posa primer, al més a la dreta o esquerra possible, i les altres es posen al seu voltant sense sobreesciure-la.

La propietat clear permet anul·lar el comportament per introduït per la propietat float.

clear: left; anul·la els elements floants a l'esquerra.

El paràmetre clear pot tenir diferents valors:

Posicionament Flexbox

El 2009 el W3C comença a treballar en la especificació de Flexbox.

Flexbox ve a solucionar un dels majors mals de caps dels dissenyadors de pàgines web: com era crear pàgines responsive que funcionin en l'àmplia varietat de dispositius.

Flexbox es crea un nou model de caixa, la caixa flexible o FlexBox amb

display: flex

Què ens permet controlar?

La orientació dels elements.
La distribució de l’espai que ocupen els elements, inclòs si les seves mides són desconegudes o dinàmiques.
L’ordre dels elements.
L’espai entremig dels elements.

Propietats per la caixa pare (Flex container)

Propietat display

.container {
    display: flex;
}

La declaració display: flex; defineix:

Un Flex container (contenidor flexible) : element pare que conté elements flexibles.
Converteix de forma automàtica als seus fills directes a Flex items (elements flexibles).

Un Flex container té dos eixos:

Un Main axis (Eix principal): és l’eix que estableix la direcció en la qual es posicionen els elements flexibles.
- En l’exemple es tracta d’un flex container row ja que es posicionen de forma horitzontal.
I un Cross axis (Eix transversal), perpendicular a l'Eix principal.

Els elements es col·locaran seguint la direcció del Main axis o bé Cross axis:

main-start | main-end
cross-start | cross-end

Propietat flex-direction

La propietat flex-direction especifica la direcció respecte l’eix principal en la qual es posicionen els elements flexibles.

.container {
  flex-direction: row | row-reverse | column | column-reverse;
}

El valors acceptats són:

row (default): de dreta a esquerra
row-reverse: d’esquerra a dreta
column: de dalt a baix
column-reverse: de baix a dalt

Exemple:

Propietat flex-wrap

Per defecte els elements flexibles es situen tots en una única fila.

La propietat flex-wrap permet especificar que els elements flexibles es col·loquin en varies files i la direcció d’aquestes files.

.container {
  flex-wrap: nowrap | wrap | wrap-reverse;
}

Els valors acceptats són:

nowrap (default): el contenidor té un única línia.
wrap: el contenidor té múltiples línies
wrap-reverse: el contenidor té múltiples línies que es col·loquen en ordre invers

Exemple:

propietat flex-flox

La propietat flex-flow és un forma abreviada de les propietats flex-direccion i flex-wrap.

flex-direccion: column;
flex-wrap: wrap;

Equival a:

.container {
  flex-flow: column wrap;
}

Propietat justify-content

Defeneix l'alineament dels elements respecte l'eix principal (Main Axis).

Si hi ha espai extra dins d'un contenidor flexible la propietat justify-content defineix com s'usa aquest espai que sobra.

.container {
  justify-content: flex-start | flex-end | center | space-between | space-around | space-evenly | start | end | left | right ... + safe | unsafe;
}

Les opcions són:

flex-start: es distribueixen tots enganxats a l'inici del flex-direction.
flex-end: es distribueixen tots enganxats al final del flex-direction.
center: es distribueixen tots alineats al centre.
space-between: es distribueixen ocupant tot l'espai disponible, amb separacions iguals entre ells, però sense deixar espai a l'inici i al final.
space-around: es distribueixen ocupant tot l'espai disponible, amb separacions iguals entre ells, deixant espai a l'inici i al final.
space-evenly: es distribueixen ocupant tot l'espai disponible, amb separacions iguals entre ells i al l'inici i final.

Exemple:

Propietat align-items

Defeneix l'alineament dels elements respecte l'eix transversal (Cross Axis).

.container {
  align-items: stretch | flex-start | flex-end | center | baseline | first baseline | last baseline | start | end | self-start | self-end + ... safe | unsafe;
}

El valors acceptats són:

flex-start
flex-end
center
strech (default)
baseline

Exemple:

Propietat per les caixes filles (Flex items)

Propietat order

Permet establir l'ordre en què apareixen els components dins d'una caixa flexible.

Per defecte apareixeran tal com apareixen en el codi HTML (equival a order: 0).

.item {
  order: 5; /* default is 0 */
}

Propietat flex-grow

Permet establir com creix un element flexible dins del contenidor en relació als altres quan hi ha espai disponible del contenidor a ocupar.

La propietat flex-grow especifica el factor de creixement. Per defecte és '0',

Propietat flex-shrink

Permet establir com decreix un element flexible dins del contenidor en relació als altres quan falta espai al contenidor.

La propietat flex-shrink especifica el factor de reducció. Per defecte és '1'.

Si posem el valor '0', l’element flexible no es reduirà.

Propietat flex-basis

Estableix la mida inicial de l'element abans de distribuir l'espai lliure d'acord amb les ràtios de flex-grow o flex-shrink.

Pren el mateix valor que la propietat width i quan s'omet, el seu valor és 'main-size' (anteriorment,'auto').

Propietat flex

Estableix com creix o decreix un element flexible dins del contenidor en relació als altres.

És un forma abreviada de les propietats flex-grow, flex-shrink i flex-basis.

flex: <'flex-grow'> || <'flex-shrink'> || <'flex-basis'>

El segon i tercer paràmetres (flex-shrink i flex-basis) són opcionals.

Es recomana utilitzar aquesta forma abreujada enlloc de les propietats individuals. La forma abreujada estableix els altres valors de forma intel·ligent.