Compartició de carpetes
Última actualización
Última actualización
Qualsevol ordinador pot actuar com a servidor i com a client.
Servidor: ordinador que comparteix un recurs.
Client: ordinador que accedeix a un recurs compartit.
Només cal que tingui instal·lats els programes adequats:
Un programa per gestionar el servei (en aquest cas, compartir un recurs)
Un programa per poder accedir al servei (accedir al recurs compartit).
Exemple:
PC1 comparteix la carpeta C1 i per tant actua com a servidor, però a la vegada accedeix a la carpeta C2 compartida en PC2, per tant també actua com a client. En canvi, el Windows Server només actua com a client, i el PC2 només actua com a servidor.
Quan es comparteixen carpetes, cal distingir entre permisos locals i permisos de compartició:
Permisos locals: s'apliquen quan l'usuari accedeix a l'arxiu o carpeta utilitzant una ruta local:
En Windows: C:\Usuari\Documents
En Linux: /home/usuari
Permisos de compartició: s'apliquen quan l'usuari accedeix a l'arxiu o carpeta utilitzant una ruta remota:
En Windows:
\\Server\Compartida
X: (suposant que X: és una unitat de xarxa connectada amb una carpeta remota)
En Linux:
smb://server/compartida
/mnt/compartida (suposant que /mnt/compartida és una carpeta remota muntada per exemple amb NFS).
Quan es comparteix una carpeta, s'han de configurar els permisos de compartició.
Es poden assignar diferents permisos de compartició per usuaris i grups. Aquests permisos poden ser diferents dels permisos locals.
Quan s'accedeix a un recurs de forma local només es tenen en compte els permisos locals. Però quan s'accedeix a un recurs compartit de forma remota s'apliquen els permisos més restrictius entre els permisos locals i els permisos de compartició.
Font d'informació: Apunts SOX (Pere Sánchez)
